jueves, 15 de mayo de 2014

Puzzle de Aronson

La Tècnica del Puzzle de Aronson és considerada pels especialistes en esta metodologia d'aprenentatge (Slavin, 1995, García, 2001) como una de les més representatives de les que posen en pràctica la cooperació a l'aula, sent E. Aronson qui la va crear.

Mitjançant esta tècnica son els propis alumnes els que fan de tutors de l’aprenentatge de seus propis companys sent a la vegada tutoritzats per ells. Produint una interdependència possitiva al treballar junts, de manera que els objectius dels participants en troben vinculats, de tal manera, que cadascú puga assolir seus objectius si els demes aconsegueixen el els de propis. Els Alumnes no depenen excessivament del professor, sinò que son ells els constructors del propi aprenentatge. Per Tant, es planteja com objectius estructurar les interaccions entre els alumnes mitjançant equips de Treball i aconseguir que els alumnes depenguen uns dels altres per a aconseguir els objectius.

Per a posar en Pràctica esta tècnica, el grup es divideix en equips i a cada un dels seus components sí li assigna i se li fa responsable d’una part diferent de la tasca, de manera que, la realització de la totalitat del tema estarà condicionada la mútua Cooperació.

Passos a seguir:

1) S’organitzen els Equips (grups puzzle) per a treballar un material acadèmic que ha estat partit o dividit en tantes seccions de com membres de l’equip hi hagen.

2) Cada membre de l'equip s'ocuparà d’estudiar o aprendre un d’eixos trossos o seccions.

3) Els diferents membres dels distints equips puzzle que van a ocupar-se de les mateixes seccions s’agrupen en grups d’experts per discur-les.

4) Els estudiants tornen als seus equip inicials (grups puzzle) i enenyen la seua secció als companys.




Aquesta era una activitat que desconeixia, i que al principi em va crear dubtes, no obstant després de realitzar-la puc dir que es molt interessant, que la gent del grup es va implicar molt, es va sentir responsable de l’aprenentatge dels altres i va posar interès per a aprendre dels companys. També és una situació en la que et trobes bastant comode a l’hora d’explicar el tema per que ho fas de tu a tu amb els iguals i no davant el professor, i es un aspecte que ajuda molt.

Crec que és una activitat molt recomanable, ja que et fa sentir responsable dels altres i d’aquesta manera et prepares millor el tema a explicar.

miércoles, 14 de mayo de 2014

Ideologia III

La forma corporal: Culte a la primesa i el mesomorfisme.


-       Culte a la primesa: en la societat actual el perfil que s’ha creat de una dona ideal es ser prima i alta. Amb l’objectiu d’arribar a tenir un cos com aquest i semblar-se aixi a les models o les xiques dels anuncis, es recorre a tot tipo de pràctica sense preocupar-se de les conseqüències que pot tenir aquestes actuacions i que poden arribar a causar grans problemes com l’anorexia o la bulimia.



-       Mesomorfisme: a l’igual que en el culte a la primesa, la societat també marca quin es el cos ideal en un home. El mesomorf és una persona que té un cos atlètic i fort per naturalesa i guanya múscul fàcilment.
En aquest moment la societat demana que es tinga un cos ideal i amb aquest objectiu es realitzen pràctiques sense parar-se a pensar en les conseqüències que estes poden ocasionar.







Ideologia II

Desemvolupament de les capacitats: El rendiment i el recreacionisme.

-       El rendiment: es recalza en el desemvolupament de les habilitats físiques, el qual el foco d’atenció es  l’esportist d’elit i els alumnes més capacitats per a les classes, amb l’objectiu de formar exitosos equips escolars. 

El rendiment segons Tinning (1993), es basa en la selecció, la competició, la exclusió, l’estat de forma física, el patiment lligat al rendiment i a les càrregues d’entrenament, no obstant, l’Educació Física, com a asignatura no ha de buscar grans campions esportius.


-      Recreacionisme: Es la tendencia oposada el rendiment, que considera la diversió com a principal raó de ser.
En aquesta ideología, la idea de que les activitats poseeixen un valor educatiu perd sentit per que es converteixen en hedonisme i simple descans de les altres asignaturas (Menéndez, Rodríguez, Cortés, Hernández i Barbero 1994). 


Ideologia I

Ideologia: Sistema de creences, valors i pràctiques socials que configuren la forma de vorer, compendrer i pensar al voltant de la realitat.

Segons diu Devis en el seu article “El currículum oculto y las nuevas orientaciones en el estudio de la Educación Física” en el context espanyol de l’Educació Física existeixen diverses ideologies, intentant no caure en el simplisme s’han escollit les següents: Ideologies de gènere (Sexisme i Igualitarisme), Ideologies de desemvolupament de les capacitats (El Rendiment i el Recreacionisme) i Ideologies de la forma corporal (Mesomorfisme i Culte a la primesa).

Ideologies de Gènere: El sexismo i el igualitarisme.

-         Sexisme: es la paraula en la que ens referim a les desigualtats, prejudicis, estereotips, i la discriminació existent en raó al sexe de les persones.

Desde el naixement existeixen molts factors socials, com el llenguatge, les expectatives i la socialització, que contribueixen  a la diferenciació social entre xiquets i xiquetes durant la ecolarització.
Aquesta diferenciació contribueix a vorer com algo natural que els xiquets siguen millors en activitats de colpeig, llançaments i competicions en equip, mentre que les xiques son millors en jocs que impliquen coordinació motriz fina, equilibri, i flexibilitat.



-         Igualitarisme: com a reacció al sexisme, va apareixer l’igualitarisme, es a dir, tractar a tots els alumnes de manera igual, amb la creença de que aixi s’elimina la discriminació sexual i s’es més just. No obstant, aquesta pràctica es inoperant i desigual, ja que no es te en compte la individualitat de les persones. Deuria de parlar-se de tracte equivalent, per a buscar l’equitat i l’igual respecte de cada persona.


martes, 6 de mayo de 2014

Mesomorfisme

En la ideologia de la forma corporal hi ha dues manifestacions oposades dins de la mateixa, es tracta del culte a la primesa i el mesomorfisme. Es diferencien socialment per la qüestió del gènere, les dones s'encarreguen del culte a la primesa i els homes del mesomorfisme. Per tant, es pot dir que aquesta ideologia està vinculada amb el sexisme. El cos socialment reconegut com a saludable per a la dona és un cos més prim relacionat amb la delicadesa i la flexibilitat, i per als homes un cos atlètic i fort , relacionat amb la condició física .
Segons un estudi de Devís et al . ( 1994 ) els estudiants veien que les persones que estaven musculades es cuidaven més i se'ls vinculava una vida saludable. Catalogaven a les persones primes positivament ja que els adjudicaven una major capacitat funcional i menors problemes vasculars, però també els relacionaven amb una possible anèmia.
Hi ha un altre estudi de José Toro ( 1996 ) en què s'afirma que la majoria dels puber diuen que estan obesos i volen baixar pes, estiguin o no obesos . També es fa un estudi sobre el cos ideal dels adolescents el que té com a resultat que els homes volen guanyar pes i les dones aprimar , buscant aquest cos mesomorf i el prim .

Devís, J (2001)


Ideologia de la forma corporal

Culte a la primesa                           Mesomorfisme
Dones                                           Homes




El concepte de somatotips va ser creat per William H. Sheldon en els anys 40 i segueix usant hui en dia, encara que té els seus crítics, ja que sembla difícil cenyir-nos només a tres categories de tipologies somàtiques en l'actualitat. Si bé és cert que d'acord a aquesta classificació, hi ha només tres tipus de cossos.

Ectomorf
Les persones que tenen un cos ectomorf són primes, amb les extremitats llargues, la seua estructura osea és prima . Solen estar per baix del pes normal i tenen dificultats per guanyar pes, el seu metabolisme és molt ràpid i no aprofiten els aliments que ingereixen. Tenen moltes dificultats per guanyar múscul, però no necessita fer molt exercici ni dietes estrictes per mantenir el seu cos baix en greix . Té el pit pla i és fràgil i lleugerament musculat amb les espatlles petits.

Mesomorf
El mesomorf és una persona que té un cos atlètic i fort per naturalesa. Guanya múscul fàcilment per el qual són les persones més indicades per a esports de força o cultirisme. Aquest també té facilitat per guanyar greix, més que el ectomorf, el seu cos és quadrat en homes o forma de ve, i en forma de rellotge d'arena en dones. 

Endomorf
Els individus endomorfs tenen tendència al sobrepès: acumulen greix amb facilitat . Solen estar per dalt del pes mitjà de la població. En resum es podria dir que és oposat al ectomorf, ha d'enfocar els seus esforços en perdre greix mentre que el ectomorf s'ha d'esforçar per guanyar massa .
L'endomorf es caracteritza per tenir un cos tou , músculs infradesenvolupats, físic redó, dificultat per perdre pes i guanya múscul fàcilment.





Com es manifesta?
Una de les principals formes en què es manifesta la ideologia del mesomorfisme és al món de l'esporti la moda, les grans marques comercials utilitzen els esportistes, tots ells amb un cos que reuneix les característiques del somatotip mesomòrfic, com a ideal de cos saludable, la societat assumeix aquesta concepció i la condueix a intentar aconseguir aquest cos amb els seus conseqüents problemes. (Dietes, rutines, infelicitat per no aconseguir-ho, consumisme, ...)


Que és pot fer per a donar llum al mesomorfisme?
En el següent video, la persona es creu que es està obés i entrena durant 70 dies, per a arribar a tenir el cos que la societat marca com a ideal i saludable.




En aquest cas s'observa com la gent arriba a realitzar uns tipos d'entrenament sense masa fonaments, que poden arribar a ser perillosos i ofensius per a ells, per tal de tenir el cos disenyat per la societat actual.

viernes, 2 de mayo de 2014

Coneixement pràctic

És un coneixement diferent del teòric i complementari a aquest, és molt importante en el camp del moviment i de l’educaió Física.
És un “saber còm” fer alguna cosa, diferent del “saber què” teòric.
És un coneixement que s’adquirix amb la pràcticadel moviment o de l’activitat professional.

És saber fer una cosa de manera intencionada, no sols pensar, proporcionar una informació o reflexionar.

El coneixement pràctic te un sentit fort i un sentit feble:

-         Sentit feble: Fer una cosa amb intencionalitat, però no saber explicar com s’ha realitzat eixa cosa.

-         Sentit Fort: Fer una cosa amb intencionalitat, i saber explicar com es realitza cosa.

o       Es compren l’acció i es segueixen uns procediments.
o       L’agent que realitza l’acció pensa sobre el que está fent, i pot reaccionar i  modificar l’acció mentre l'executa.
o       Es necessita uns mínim de competencia i uns coneixements per a realitzar una acció determinada.

Arnold, P (1991)


Exemple de coneixement pràctic en sentit fort:

El moviment (no) és educatiu II.

El valor educatiu segons Arnold.

Arnold oferix una concepualització en tres dimensions interrelacionades en l’àmbit de l’Educació Física:

-         Educació sobre el moviment: es refereix al camp d’estudi o cos teòric de l’Educació Física. Se li assigna un valor Intrinsec.

-         Educació a traqvés del moviment: té un proposit intrumental o utilitari, es relaciona amb valors extrínsecs amb els que el momin¡vent está indirectament asociat (socialització, salud, oci, …)


-         Educació en moviment: Relacionats amb un aprenentatge intrínsec valuós que sols és pot aprendre involucrat-se en una acció motriz.

Es tracta del Coneixement Práctic:

§         Sentit Dèbil: realitzes una acció sense saber el que es fa.

§         Sentit Fort: al relitzar l’acció saps el que estas realitzant i per que ho fas així.

El raonament Moral.
           

La creació i apreciació estètica.